“Sóc perica perquè m’agrada nedar contracorrent”
Cristina Villanueva, la jove periodista de La Sexta, fa de la valentia i del no callar davant les versions oficials el seu mètode davant i darrere de les càmeres. Aquesta filosofia aplicada al seu treball ja li ha valgut un premi Larra, un prestigiós reconeixement per a un periodista jove. I aquesta mateixa actitud combativa i contestatària la va portar, de petita, a sentir-se blanc-i-blau entre molt barcelonista. Avui, no amaga aquest sentiment quan sorgeix l’ocasió.
Cristina Villanueva, la jove periodista de La Sexta, fa de la valentia i del no callar davant les versions oficials el seu mètode davant i darrere de les càmeres. Aquesta filosofia aplicada al seu treball ja li ha valgut un premi Larra, un prestigiós reconeixement per a un periodista jove. I aquesta mateixa actitud combativa i contestatària la va portar, de petita, a sentir-se blanc-i-blau entre molt barcelonista. Avui, no amaga aquest sentiment quan sorgeix l’ocasió.
Què és el que més li agrada de la seva feina?Estar a prop de la gent, en abstracte i amb tot el que això significa. Propera en el dia a dia, en els problemes de la nostra vida, la nostra societat i el nostre món… Treballar amb la informació diàriament crec que t’atorga una altra perspectiva de les coses i m’agrada poder lluitar perquè altres temes, socials i humans, li guanyin terreny a la política.
És de les que somiava amb aquesta feina des de petita o ha estat més un lloc al qual l’ha portat la vida?No sóc conscient de somiar ser periodista. Però crec que sí he somiat el periodisme.
És una actitud de vida i una personalitat definida, i en això encaixo!I per què la televisió?Casualitat. Sempre vaig somiar amb la ràdio, em fascinen les ones.
Per què segueix semblant estrany a molts que a una dona li agradi el futbol?Per què sembla estrany que un home es quedi a casa a cuidar de la seva família? Moltes dones han lluitat per trencar estereotips, les hi dec molt. Jo ara puc cridar que m’agrada el futbol sense que em condemnin per això.I molt més que entengui...Això d’entendre, no ho tinc tan clar… Mai he anat d’entesa del futbol. Crec que és un fenomen social que ens toca de prop a tots, sense distinció de gèneres. Però l’assumpte de ser entrenador des de casa ho deixo per uns altres. M’agrada escoltar als millors i aprendre del que ens expliquen des de la seva experiència personal.
Què cal fer perquè això canviï definitivament?Crec que ja està canviant. El periodisme està ple de dones amb ganes de demostrar com són de professionals. Això és un primer pas que impregna les redaccions de l’aroma femení. La resta anirà arribant. Estem en el bon camí.
Ha estat vostè vinculada al món del futbol, al marge d’allò merament periodístic?No, he estat vinculada a molts altres esports menys al futbol (riu), bàsquet, handbol, voleibol, natació, muntanyisme, motociclisme, etc.
Permeti’m felicitar-la pel premi Larra. Què li suposa a una periodista rebre un reconeixement com aquest?Per a mi és el millor reconeixement que un periodista jove pot rebre, alè per continuar i buscar sempre el camí més professional del teu dia a dia laboral. Aclapara una mica, la veritat, perquè et recorda que el teu treball està sempre al punt de mira i has de ser a cada segon rigorós i honest amb la informació.
A més, no és una cosa molt habitual en periodistes esportius, veritat? Pocs associen el periodisme esportiu amb el rigor, l'exactitud...No sempre.Segueix tan guerrera, sense callar les coses?És un gran defecte, o una gran virtut!! No entenc un altre periodisme que no sigui militant, combatiu amb les injustícies.Alguna cosa que també és molt poc usual és que els periodistes reconeguin els seus colors.
Però vostè ha dit que és perica. D'on li ve aquest sentiment perico?Des de petita. Tots els meus companys i companyes eren culers, així que m’agradava nedar contracorrent.
Hi ha algun periquito que no li agradi sentir-se diferent?Com veu les possibilitats de l’equip aquesta temporada?Vivim un moment dolç… ja era hora!!! Només penso en gaudir-ne cada diumenge.
Quin ha de ser l’objectiu?Tot!! Si el Sevilla està en Champions, nosaltres no volem ser menys. No estaria malament. Ja va sent hora que deixem aquest pessimisme de patidors al qual ens associen i començar a gaudir. No vull pensar en objectius, això et pot aixafar la guitarra. De moment m’ompliré la boca de merengue (riu).On va veure el partit de Glasgow de la temporada passada?Vaig estar a punt de viatjar a Glasgow, però es va torçar el pla. El vaig veure a casa amb el meu germà.
Com es va quedar després de la derrota?Crec que no vam ser massa valents. Vam jugar per anar als penals i tal com estava Palop la temporada passada era un suïcidi. Com jo ho vaig veure, vam salvar els mobles, vam donar una bona imatge arribant a la loteria i res més… M’hagués agradat més perdre a la pròrroga tenint la sensació d’anar a per totes, m’estimo més morir atacant.
